Data Estelar

En un article anterior, parlant de la música dels videojocs, vaig esmentar els "Videogames Live", una sèrie de concerts simfònics que s'organitzen arreu del món interpretant temes de videojocs. L'altre dia, de casualitat, vaig trobar al YouTube un vídeo de part d'un d'aquests oncerts. (Segueix)

Després de tornar a posar en marxa el meu MSX i de decidir que volia programar un joc per a aquesta màquina, he començat a fer quatre cosetes. (Segueix)

Tot i que m'intentava mantenir informat sobre les novetats que apareixien en el "mundillo" de l'MSX, ja feia temps que havia deixat aquest tema un poc de banda. Vaig escriure una breu ressenya sobre el SymbOS i sobre algunes curiositats a la web de Matranet. Però l'altra dia vaig entrar a la web de la MSXDev'06 i haig de dir que em vaig emocionar.

 (Segueix)

"No era el hombre más honesto ni el más piadoso, pero era un hombre valiente"


Ahir vaig veure Alatriste, la película. Se n'ha parlat molt be en la majoria de mitjans, sent una película amb un pressupost extraordinari per al cinema espanyol. N'havia llegit també alguns comentaris en Blogdecine que no eren gaire favorables. Després d'haver-la vista, ja en tinc una opinió. (Segueix)

Es curiós veure com algunes teories matemàtiques més o menys recents, com ara la teoria del caos, permeten modelar de forma acurada molts fenòments que es troben en la naturalesa. Així, a simple cop de vista, les representacions gràfiques dels fractals ens recorden estructures orgàniques. I pareix que la geometria fractal és molt més adequada per a explicar les estructures naturals que no la geometria euclídia "clàssica".

Però encara més curiós és veure quan alguns conceptes matemàtics inspirats en processos biològics permeten als ordinadors endinsar-se en un territori eminentment humà com és l'art. Es el cas d'una aplicació ben simpàtica que he trobat a la web. Es tracta d'emprar els anomenats autòmats cel·lulars per a generar, de forma automàtica, composicions musicals. (Segueix)

M'he trobat per la xarxa la web d'un projecte, com a mínim, curiós. Es tracta de l'anomenat "Global Consciousness Project" o "Projecte de Consciència Global". Tot i que pel nom pugui semblar algun projecte d'analisi del fenòmen de la globalització, en realitat es tracta d'un estudi científic d'un tema que pareix estar a mig camí entre el paranormal i la ciència ficció. I és que el projecte intenta demostrar l'existència d'una consciència global formada per tots els humans i de l'efecte que pot tenir la ment sobre la matèria. Amb independència que la consciència global sigui o no una explicació raonable al que s'ha observat, la veritat és que els resultats que s'han obtingut no es poden passar per alt. (Segueix)

Avui, anant de la feina a casa, he sentit per la ràdio uns comentaris sobre un tema molt
de moda avui en dia, sobretot als Estats Units: el ser "políticament correcte". Parlava
de paraules com "negre" o "vell" que, tot i no tenir cap connotació negativa en elles mateixes,
no són tan políticament correctes com "subsaharià" o "de la tercera edat". Comentava com
fumar, més que nociu per la salut, es considera políticament incorrecte. I feia la predicció que,
en vista de les reaccions provocades pel documental "Supersize me" és d'esperar que en els
propers anys la obesitat passi a ser també políticament incorrecte. (Segueix)