Es curiós veure com algunes teories matemàtiques més o menys recents, com ara la teoria del caos, permeten modelar de forma acurada molts fenòments que es troben en la naturalesa. Així, a simple cop de vista, les representacions gràfiques dels
fractals ens recorden estructures orgàniques. I pareix que la geometria fractal és molt més adequada per a explicar les estructures naturals que no la geometria euclídia "clàssica".
Però encara més curiós és veure quan alguns conceptes matemàtics inspirats en processos biològics permeten als ordinadors endinsar-se en un territori eminentment humà com és l'art. Es el cas d'una aplicació ben simpàtica que he trobat a la web. Es tracta d'emprar els anomenats autòmats cel·lulars per a generar, de forma automàtica, composicions musicals.
(Segueix)