Data Estelar

En veure aquest vídeo és temptador parlar de la humanitat d'aquest animal. Però millor no en parlo, perquè no tinc molt clar que una persona hagués fet el que va fer aquest cusset. Jutjau voltros mateixos. A mi se m'ha posat la pell de gallina en veure'l.



Es tracta d'unes imatges captades per unes càmeres de vigilància de tràfic instal·lades en una autopista. I es pot veure com un ca arrisca la seva vida, passant entre els cotxes, per a agafar un altre ca, ferit enmig de l'autopista i dur-lo fora de perill. Sorprenent.

Fa temps vaig llegir un article on s'intentava delimitar allò que ens fa humans. L'article descartava la intel·ligència, ja que la compartim amb d'altres animals i amb les màquines. També descartava les emocions i els sentiments, que compartim amb molts d'altres animals. Segons l'article, un dels trets que més ens defineix com a humans és la capacitat d'empatia.  La capacitat de "posar-nos en el lloc d'un altre" i d'entendre el seu patiment o les seva alegria. No sé que en pensaran els etòlegs, però tenc per mi que el que ha motivat el cusset del vídeo és, precisament empatia.

Es evident que els aficionats a la retroinformàtica sentim un cert apreci cap a uns objectes, els ordinadors antics, en part motivat per la nostàlgia però també per allò que representen al ser l'origen de l'actual electrònica de consum.

No som els únics. Hi han molts aficionats als cotxes antics, a les motos antigues, fins i tot al mobiliari retro. Hi ha qui conserva el seu dos cavalls, o la seva moto Ossa amb cura, la cuida i la restaura.

Tanmateix avui m'he trobat amb una altra afició retro que desconeixia i m'ha semblat ben interessant. De casualitat, cercant informació sobre els sensors ultrassònics Polaroid m'he trobat amb una comunitat de gent que pretén preservar les càmeres fotogràfiques Polaroid. I m'estic referint a aquelles càmeres grosses que treien la foto en paper a l'instant, no a les actuals Polaroid digitals. 

Ben interessant, i si no fos perquè mai he tingut una Polaroid, potser m'hi implicava i tot. Per exemple, una de les seves reivindicacions és que les empreses fotogràfiques continuïn fabricant película (o cartutxos, segons es miri) fotogràfica per a la màquina. Val la pena llegir els comentaris a la web savepolaroid per a entendre el perquè d'aquesta comunitat.

Segur que cercant un poc més em trobaria amb comunitats que demanden que es continuïn fabricant cintes d'audio o películes VHS o Betamax. Per a alguns, entre els que m'incloc, la tecnologia retro té molt més encant que no l'actual. Tanmateix és qüestió de temps: les màquines actuals seran retro d'aquí uns anyets.

Me'n faig ressò una mica tard, però be, millor tard que mai i potser algú s'anima a anar-hi. El proper dia 6 de desembre es celebra a les Cotxeres de Sants, Barcelona, la 34a edició de la Reunió d'Usuaris d'MSX. En aquesta ocasió, conjuntament amb el Gamestorming, esdeveniment enfocat al món dels videojocs.

Entre les novetats d'aquesta edició s'hi conten coses com la venda de les Sprite Girls, el nou cartutxo Perfect Fit, la presència d'una plataforma convidada, Commodore, i un cartutxo recopilatori, en edició limitada, amb 14 jocs de Dinamic. Ben interessant tot plegat. 

La informació detallada es troba a la web de la Associació d'Amics de l'MSX.

S'ha escrit molt sobre els codis ocults a la Biblia. S'han trobat codis diversos amagats entre les pàgines dels llibres sagrats, la majoria d'ells apocalíptics. Hi ha qui afirma que són missatges codificats de tal manera que només es puguin desxifrar quan la humanitat hagi arribat a un nivell d'evolució adequat. Però si la interpretació d'aquests codis està subjecta a moltes variables, val a dir que existeix un codi únic, inscrit a la mateixa essència de la naturalesa, que conté missatges encara més terribles i apocalíptics. Estic parlant del número Pi, la relació entre el radi i el perímetre d'una circumferència. Jo mateix, avui, he pogut comprovar, espantat, que dins del número Pi s'hi troben gravades a foc les paraules "Final Del Món 02-12-2008". Ho dic de bon de veres, així que no us agafi desprevinguts. (Segueix)