Data Estelar

Avui, un poc de casualitat, m'he trobat amb el blog Pi Es 3 Exactamente,i gràcies a això he fet dos friki-descobriments.

Primer, que la película (americana) de Bola de Drac està ben en marxa. I segon, ja sé què passa quan un director japonès fa un spaghetti-western: que surten coses com "Sukiyaki Western Django".

 

 (Segueix)

La setmana passada em vaig trobar en una escala de tres hores a Munich, i d'això que fent voltes em vaig trobar amb un joc que ni sabia que existís, el Wild Arms XF per a PSP. Segons veig, encara no ha sortit (si és que arriba a fer-ho) al nostre país, i, després de fer-hi unes quantes partidetes puc dir que ha estat una bona adquisisió.
 (Segueix)

Si abans he escrit sobre ciència ficció, ara ho faré sobre ficció, a seques.  Millor llevar la ciència del mig, que els científics fan coses tan lletges com colisionar hadrons sense pensar en el mal que fan els forats negres al medi ambient.

Res, que ahir vaig fer la meva incursió aperiòdica al videoclub. No cercava res en concret, així que quan, entre les darreres novetats vaig veure IronMan vaig pensar que era la película perfecta si no trobava res més del meu interès. No em malinterpreteu, m'encanten els superherois, m'encanten els exoesquelets i m'encanten els milionaris excèntrics com a personatges. IronMan era la segona opció perquè la vaig veure fa poc al cinema.

La qüestió és que després de voltar una estona no vaig veure res que em cridàs  l'atenció i vaig tornar enrera amb la intenció d'agafar IronMan. Però, de casualitat, em vaig fixar en una secció del videoclub etiquetada "cinema d'autor". Una etiqueta curiosa, perquè fins allà on puc entendre, tota película té, com a mínim, un autor. I allà, ben damunt de la lletra "C", una película amb el títol "Cronos". De no saber que la película era d'un autor, de segur que l'hauria deixada anar, perquè un títol tan senzill no augura res de bo. I va resultar que l'autor en qüestió no era altre que Guillermo del Toro, un dels meus directors preferits. Llegesc la sinopsi, i ja em va captivar: una película mexicana amb temàtica de vampirs. Dit i fet, agaf la película, vaig a casa i telefono al TelePizza, complement indispensable d'una nit de cinema.

Haig de dir que m'encanten les històries de vampirs. Una de les meves noveles preferides és Dracula, de Bram Stoker. Vaig disfrutar veient el Dracula de Bela Lugosi. Se'm varen posar els pèls de punta amb Gary Oldman a la versió de Coppola. Em va encantar l'Entrevista amb el Vampir, tant la novela com la película. Vaig disfrutar com un nan amb Les Històries Naturals de Joan Perucho. Dos dels meus videojocs preferits són el "Symphony of the Night" i el "Lamment of Innocence". Fins i tot em varen agradar ben molt Dracula 2000, de Wes Craven, la película de "La Reina de los Condenados" i les dues Underworld.

Abans de dir res més de la película, aquí en teniu el trailer:

 

Doncs be, arribo a casa i veig Cronos tot menjant una quatre formatges. El primer que em crida l'atenció són els actors. Cronos és una película mexicana que ha passat molt desapercebuda. Per això sorpren trobar-s'hi cares més o manco conegudes i un genial, com sempre, Federico Luppi en el paper protagonista. Com pot una película com aquesta, amb un mestre com el senyor Luppi, passar sense pena ni glòria? Es mal d'entendre. Més encara quan, segons acab de llegir, Cronos va ser la primera película de Guillermo del Toro. Ben extrany que, després de l'èxit de Hellboy o El Laberinto del Fauno ningú en parlàs.

La película comença quan un mestre rellotger i brillant  alquimista, fugint de la inquisició, arriba a Amèrica. Unint els seus coneixements de rellotgeria i alquímia, fabrica un petit artilugi que bateja amb el nom de Cronos. Ja al segle XX, a Mèxic, un home obsessionat per la figura del rellotger cerca desesperadament l'artilugi Cronos. I amb aquesta recerca, es troba amb Jesus Gris, un antiquari encarnat per Federico Luppi. A partir d'aquí comença una història magnífica, perfectament relacionada amb els vampirs, que transcorre en uns escenaris decadents, com ha d'esser, i amb més d'un moment memorable.

Ja dins el caire anecdòtic, haig de dir que em va cridar l'atenció com en una película mexicana apareix el tema del bilingüisme d'una forma ben natural. Alguns personatges són angloparlants, mentre que d'altres parlen espanyol. I en més d'una situació hi ha dialegs ben naturals en que un dels interlocutors parla anglès i l'altre espanyol. Ben curiós.

Poc més puc dir sense espatllar la trama de la película. Simplement recomanar-la: si vos agraden les bones películes de vampirs, com el Dracula de Coppola o l'Entrevista amb el Vampir, Cronos no vos decebrà.

Després de veure com Enterprise, la darrera sèrie de la franquícia Star Trek, desapareixia del panorama televisiu sense masses explicacions, vaig tenir la desagradable sensació que la ciència ficció estava de capa caiguda. Passada l'època daurada, en que podíem veure sèries com The Next Generation, Babylon 5, Farscape o Stargate SG1, pareixia que les sèries de Ci-Fi ja no tenien lloc a la petita pantalla. Afortunadament, o per mala sort, segons es miri, el problema el tenim a Espanya, on els "reality show" imperen, però a la resta del món la Ci-Fi continua ben viva.

Fa un temps, amb el buid que m'havia deixat el final d'Enterprise, vaig descobrir una de les millors sèries de Ci-Fi que s'ha fet mai. Tant és així que m'atreviria a afirmar que no només destaca en el panorama de ciència ficció, sinó que és una de les millors sèries de televisió, a tots els nivells, que s'ha fet en molt de temps. Estic parlant de Battlestar Galactica, la nova versió, que va per la seva quarta i darrera temporada ara mateix. Aquí en deix un vídeo promocional.

 

També fa temps vaig veure una película amb la que vaig disfrutar, Serenity. Aquesta peli venia a ser el final d'una sèrie de televisió anomenada Firefly. Aquests dies he pogut veure la primera (i única) temporada de la sèrie, Firefly, i haig de dir que val la pena. Es un estil radicalment distint a Battlestar Galactica. Es la història de la tripulació d'una nau, la Serenity, que fa el que pot per subsistir en un  univers governat per l'Aliança, una espècie de règim totalitari. La sèrie té molts tocs d'humor, i una estètica de western espacial. Estic convinçut que encaixa molt be en la idea que inicialment tenia Gene Roddenberry per a Star Trek. Aquí en teniu els crèdits d'entrada.

 

I això és el que volia recomanar, per ara. No puc, però, acomiadar-me sense deixar-vos el vídeo del final del darrer episodi d'Enterprise. Als aficionats a la sèrie segur que vos vau una llagrimeta.

 

El món de la retroinformàtica, i el del retrogaming en particular, sembla que capta una certa atenció en àmbits més amplis que fins fa poc. La prova és que Nakoko, una web dedicada al món de l'entreteniment, tant de cinema i televisió, com de literatura o videojocs, s'ha interessat pel projecte que vàrem dur a terme a Hikaru Games, el joc Caos Begins. I aquest interès, a més d'un comentari sobre el joc i la inclusió de les fitxes de Hikaru Games i els seus components a les seves bases de dades, es reflecteix en una entrevista que em varen fer i que s'acaba de publicar.

A més del plaer que m'ha suposat expressar el meus punts de vista sobre el món dels videojocs en general, i del retrogaming i l'MSX en particular, haig de dir que em sento afalagat per la decisió de fer-me una entrevista. Per descomptat, gràcies a Nakoko per l'oportunitat, esper que l'interès pel retrogaming i la retroinformàtica creixi en aquest i en d'altres àmbits. I també esper que vos ho passeu be amb la seva lectura.

"Entrevista a Antoni Burguera, programador del juego de MSX Caos Begins"

 

Encara no s'ha actualitzat la web de ByteManiacos, però al Blog de Radastan ja anuncien el quart número, descarregable en PDF en aquesta adreça. (Segueix)

La majoria de videojocs que han passat a la gran pantalla han sortit molt mal parats. Encara se'm posen els pels de punta en recordar películes tan xareques com Street Fighter, Mario Bross o Alone in the Dark. Sí que algunes películes, com ara Silent Hill, han deixat el llistó ben alt, però són l'excepció d'una regla massa ben definida.

Evidentment, però, res del que s'ha fet fins ara és comparable a Tetris: La Película.

 (Segueix)

M'he trobat amb aquest article sobre RetroMadrid a El Mundo. És agradable veure com la premsa generalista parla d'un tema com aquest, i sens dubte és per a felicitar a la organització de RetroMadrid haver aconseguit aquest ressò mediàtic.

 (Segueix)

Un poc de casualitat, m'he trobat amb el que s'anomena pasarel.la simplificada amb el traductor automàtic de la Generalitat. Segons sembla, és una eina que s'incorpora de forma molt senzilla a qualsevol web i proporciona uns enllaços per a traduir automàticament la web des del català a l'espanyol, l'anglès o el francès. (Segueix)

Avui matí, mentre decidia quina roba posar-me, he hagut de rendir-me a l'evidència: necessitava, entre d'altres coses, unes sabates noves. Coincidireu amb mi que aquesta és una de les pitjors evidències amb que un home es pot trobar, per la greu implicació que du associada: anar de tendes. Essent una tasca inel·ludible he pres la ferma determinació de no donar-li més voltes. Així que, ni curt ni mandrós (ehem), l'horabaixa en sortir de la feina he ficat unes monedetes al parquímetre de l'ORA i he entrat a cert centre comercial que hi ha fent cantonada entre les Avingudes i Aragó. Ja m'enteneu. (Segueix)

Cert, el diumenge dia 9 de març varen passar coses ben interessants a Madrid, però tampoc hem d'oblidar l'esdeveniment que hi va tenir lloc, precisament, un dia abans. Estic parlant de RetroMadrid, la major fira d'informàtica clàssica d'Espanya i, segons diuen, de les més grans d'Europa.
 (Segueix)

No és la primera vegada que parlo de música en aquest blog. En un altre post vaig posar quatre enllaços a algunes
pàgines i videos amb alguns dels meus particulars gustos. Aprofitant que he descobert la genialitat dels concerts
simfònics de Play! i alguna coseta més, i amb la gràcia que té YouTube, vaig a posar alguns iutubs més que bons. La selecció que he fet és bastant atzarosa, ni són els únics ni són els millors.

Meam qui els identifica... sense fer trampes! (Segueix)

Aquesta és la pàgina que m'hauria agradat trobar. I ara no només la he trobada, sinó que soc part del projecte.
 (Segueix)

Finalment Caos: Begins, el joc que els de Hikaru Games vàrem presentar a la MSXdev i que va resultar guanyador en les categories de millor joc, millor acabat, millors gràfics i millor banda sonora, està encartutxat, amb caixa i manual, i llest per a la seva venda. (Segueix)

De tant en tant apareix als diaris alguna notícia relacionada amb el món científic. I en la majoria dels casos el tractament que es dóna a la informació científica és incorrecte, i, fins i tot, ofensiu, deixant un descobriment trascendent al nivell de simple anècdota d'escàs valor. Curiositats diverses sobre com de malament es tracta la ciència es poden trobar a blogs com malaciencia i, també, en d'altres com malaprensa. I és de ciència, o, millor dit, de la ciència mal entesa, del que volia parlar. (Segueix)