Data Estelar

Du el seu temps, requereix el seu esforç i, sobretot, paciència, però al final dóna el seu fruit. El joc que estic programant, el Caos: Begins, cent per cent ensamblador, cent per cent Z80, cent per cent MSX ja comença a tenir forma. El motor del joc està pràcticament completat i ja he començat a fer alguns gràfics. Si tot va be, el presentaré a la MSXDev'07 (és a dir, la d'enguany no, la del proper any). Aquí hi ha dues imatges del seu estat actual.

Alguns gràfics encara necessiten retocs, i els sprites del porquet no són meus, però tot arribarà (això diuen)

 

 

Després d'unes setmanetes d'haver-me posat a reestudiar les interioritats dels MSX de primera generació, la cosa comença a donar alguns fruits en forma de videojoc per a l'esmentada màquina. (Segueix)

En un article anterior, parlant de la música dels videojocs, vaig esmentar els "Videogames Live", una sèrie de concerts simfònics que s'organitzen arreu del món interpretant temes de videojocs. L'altre dia, de casualitat, vaig trobar al YouTube un vídeo de part d'un d'aquests oncerts. (Segueix)

Després de tornar a posar en marxa el meu MSX i de decidir que volia programar un joc per a aquesta màquina, he començat a fer quatre cosetes. (Segueix)

Tot i que m'intentava mantenir informat sobre les novetats que apareixien en el "mundillo" de l'MSX, ja feia temps que havia deixat aquest tema un poc de banda. Vaig escriure una breu ressenya sobre el SymbOS i sobre algunes curiositats a la web de Matranet. Però l'altra dia vaig entrar a la web de la MSXDev'06 i haig de dir que em vaig emocionar.

 (Segueix)

"No era el hombre más honesto ni el más piadoso, pero era un hombre valiente"


Ahir vaig veure Alatriste, la película. Se n'ha parlat molt be en la majoria de mitjans, sent una película amb un pressupost extraordinari per al cinema espanyol. N'havia llegit també alguns comentaris en Blogdecine que no eren gaire favorables. Després d'haver-la vista, ja en tinc una opinió. (Segueix)

Es curiós veure com algunes teories matemàtiques més o menys recents, com ara la teoria del caos, permeten modelar de forma acurada molts fenòments que es troben en la naturalesa. Així, a simple cop de vista, les representacions gràfiques dels fractals ens recorden estructures orgàniques. I pareix que la geometria fractal és molt més adequada per a explicar les estructures naturals que no la geometria euclídia "clàssica".

Però encara més curiós és veure quan alguns conceptes matemàtics inspirats en processos biològics permeten als ordinadors endinsar-se en un territori eminentment humà com és l'art. Es el cas d'una aplicació ben simpàtica que he trobat a la web. Es tracta d'emprar els anomenats autòmats cel·lulars per a generar, de forma automàtica, composicions musicals. (Segueix)

M'he trobat per la xarxa la web d'un projecte, com a mínim, curiós. Es tracta de l'anomenat "Global Consciousness Project" o "Projecte de Consciència Global". Tot i que pel nom pugui semblar algun projecte d'analisi del fenòmen de la globalització, en realitat es tracta d'un estudi científic d'un tema que pareix estar a mig camí entre el paranormal i la ciència ficció. I és que el projecte intenta demostrar l'existència d'una consciència global formada per tots els humans i de l'efecte que pot tenir la ment sobre la matèria. Amb independència que la consciència global sigui o no una explicació raonable al que s'ha observat, la veritat és que els resultats que s'han obtingut no es poden passar per alt. (Segueix)

Avui, anant de la feina a casa, he sentit per la ràdio uns comentaris sobre un tema molt
de moda avui en dia, sobretot als Estats Units: el ser "políticament correcte". Parlava
de paraules com "negre" o "vell" que, tot i no tenir cap connotació negativa en elles mateixes,
no són tan políticament correctes com "subsaharià" o "de la tercera edat". Comentava com
fumar, més que nociu per la salut, es considera políticament incorrecte. I feia la predicció que,
en vista de les reaccions provocades pel documental "Supersize me" és d'esperar que en els
propers anys la obesitat passi a ser també políticament incorrecte. (Segueix)

Ja diuen a la web de thinkgeek (sobre la qual en vaig fer un petit comentari) que no existeix
el geek genèric. Tots tenen (o tenim)les nostres manies i preferències personals. Però la veritat és que,
després de veure el que ofereix un grup de gent anomenat "matra", tot el que apareix a thinkgeek sembla
molt genèric. (Segueix)

Aquests dies he vist algunes películes que, segons un amic, són "el que Tarantino anomenaria carn de videoclub". No soc cap gran coneixedor de Tarantino, però, ben mirat, no em costa gens imaginar en Tarantino veient aquestes tipus de cinema. I també és cert que són unes películes que si no les llogues en un videoclub no les pots veure enlloc més. A les sales de cinema només en posen les més "americanitzades", que solen ser les més fluixetes, i a la televisió només en posen alguna de'n Jackie Chan de tant en tant. Estic parlant de películes d'arts marcials.

 (Segueix)

En un post anterior parlava de remakes de videojocs clàssics. Si els remakes intenten donar nova vida a jocs antics, el món dels emuladors intenta reproduir el més fidelment possible l'aspecte i el comportament de màquines antigues sobre ordinadors moderns. Fa temps vaig trobar un emulador d'MSX1 en Java, cosa que permetia jugar a alguns jocs d'MSX1 en un applet dins d'una pàgina web. Avui, però, he descobert el JEmu2. Es tracta d'un emulador en Java que permet jugar a alguns jocs d'MSX1, MSX2, Sega Master System i recreatives. Però el més curiós és el mode VirtuArcade. En aquest mode sen's presenta una sala de recreatives en 3D. Ens podem moure dins d'aquesta sala i, en estar davant la màquina que ens interessa, jugar-hi. Si més no, és curiós. (Segueix)

Només un apunt. Em vaig ficar una mica amb la consola portable de Sony, la PSP, i avui, en un moment de relax, m'he trobat un article ben interessant a Meristation. Es tracta de la consola portable GP2X. M'hauria de mirar les especificacions, per a veure fins a quin punt és comparable amb la PSP. També s'hauria de veure el catàleg de videojocs. Ara be, des del meu punt de vista, ofereix, i de sobres, tot allò que Sony ens amaga de la PSP. Segons Meristation, segueix la filossofia de codi obert i està basada en Linux. Qualsevol pot programar per a la màquina. A més, té sortida de TV i permet reproduir els formats de vídeo i àudio més habituals. No com la PSP, que en temes de vídeo és molt restrictiva. Potser el més interessant, degut al fet que és fàcil programar la màquina, és que existeixen multitud d'emuladors per a la portable. Això em pareix un dels avantatges més grans. Així, d'entrada, sense que ningú faci res, ja podem jugar a jocs d'MSX, Nintendo, Super Nintendo, les Sega, recreatives. No està molt be desitjar mal a algú, però, la veritat, m'agradaria que la GP2X li fes un poc de mal a Sony i les seves vendes de PSPs.

En un dels fòrums de la MSX Resource Center es discutia fa un temps la viabilitat d'un joc 3D en un ordinador MSX. Essent l'MSX una màquina que va aparèixer l'any 83, amb un Z80 com a CPU funcionant a menys de 4 Mhz semblava que un joc 3D per a aquesta màquina era impossible. I això que, en un dels posts al fòrum algú va comentar "mirau que he fet" i adjuntava un joquet 3D per a MSX. Pareixia impossible, però es va fer. I és que moltes coses són impossibles fins que algú les fa per primera vegada.

En parlar de màquines de vuit bits, dels MSX, els Spectrum, els Amstrad CPC o els Commodore, sembla que moltes coses siguin impossibles. Un cas és el de les interfícies gràfiques. N'hi han, i més d'una, per a aquestes màquines. I és que, en aquest cas, la pregunta no hauria d'esser "es pot fer una interfície gràfica per a màquimes de vuit bits?" sinó "se'n pot fer una que sigui prou ràpida i, per tant, pràctica?". La resposta és afirmativa. Es tracta de SymbOS. Altra vegada, semblava impossible fins que algú ho ha fet per primera vegada.
 (Segueix)

Pareix que va ser ahir, però ja era el 2002 quan la darrera película de la sèrie Star Trek va veure la llum. Star Trek:Nemesis, una película interessant per a trekkies, trekkers i aficionats a la ciència ficció en general estava protagonitzada per la tripulació de La Nova Generació. I va ser la festa de comiat de Jean Luc Picard, Will Riker, Data, Geordi LaForge, Beverly Crusher i Deanna Troi. I, des del meu punt de vista, acabada La Nova Generació i havent mort Gene Roddenberry, semblava que la franquícia Star Trek tenia mancança d'idees.
 (Segueix)