Data Estelar

L'altre dia un amic em recriminava que a Star Trek tots els extraterrestres siguin humanoides. Amb més o menys protuberàncies al front, però humanoides. "I a mi que em contes?" va ser la meva primera reacció "això l'hi hauries d'haver demanat a en Roddenberry" vaig dir. "I aquest qui és?" em va respondre. Mal assumpte, parlar de Star Trek amb algú que no sap qui és en Roddenberry. Tanmateix, la resposta era òbvia. En una sèrie televisiva, i més en una que va néixer als anys seixanta, no hi ha pressupost per a fer extraterrestres més extranys físicament. I més quan aquesta han d'interactuar amb els protagonistes contínuament. A veure quin actor s'atreviria a interpretar un personatge que fos un nigul de gas luminiscent polimòrfic?

De totes maneres, el que volia comentar és sobre uns altres extraterrestres. Sobre els que aparèixen a les sèries de televisió i películes més orientades al gran públic. Sí, a aquestes que presumeixen (valenta presupmció) de no ser ciència ficció, sinó de mostrar coses que podrien passar en un futur. Com si aquest no fos l'objectiu de la ciència ficció. Estic pensant en sèries com "V", o películes com "Independence Day". O en sèries com la que acab de veure avui mateix al canal 9, "Invasión". I és que en aquestes, els extraterrestres, siguin o no humanoides, sempre tenen un punt en comú. La baba. La gelatina. No tenen protuberàncies al front, però segreguen substàncies més be desagradables.

M'ha fet gràcia una escena de l'esmentada sèrie Invasión. Un dels personatges, un friki amb pinta de friki, apassionat de les teories conspiratòries i mig alcohòlic (per tal que tots els altres personatges sempre puguin posar en dubte les seves paraules) havia trobat un esquelet amb extranyes marques i protuberàncies que pensava devien ser extraterrestres. Evidentment, quan ho comenta al seu amic amb pinta d'heroi prototípic i tòpic (catxes, barba d'un parell de dies, amb els peus a terra) aquest no creu que es tracti d'un alien. De bades ho intenta l'amic friki que no el convenç. Però hi ha un punt en l'escena en que l'heroi posa cara de "potser tens raó, potser això és un alien". I quin és aquest punt? Just quan, en tocar l'esquelet, fica la ma en una substància gelatinosa. Ja sabem, les pelis més realistes no gasten en maquillatge per a extraterrestres. Amb gelatina n'hi ha prou. Es evident que la gelatina és un invent alienígena. I, a més, els aliens no tenen clínex.

Potser aquesta va ser l'errada de'n Roddenberry. En comptes de posar arrugues als caps dels Klingon o orelles en punta als vulcanians hauria d'haver posat baves gelatinoses a tots dos. Amb tot això... qui era en Roddenberry?