Data Estelar

Un dia parlava amb un amic d'un fet en que poca gent es fixa. I és que els de la meva generació, és a dir, els que estam al voltant dels 30 anys, hem vist el naixement de ben pocs dels fenòmens socials o tecnològics que ens envolten. No hem vist el naixement de la televisió (potser si, però, la seva perversió). Aquest privilegi va correspondre als nostres pares, almenys a Espanya. Tampoc hem vist el naixement del telèfon, tot i que sí la seva evolució cap al mòbil. No hem vist néixer el cotxe. Ni l'aviació. Ni tan sols l'era espacial. Hem vist el naixement dels ordinadors? No ens enganyem, els primers ordinadors pròpiament dits aparegueren als anys 30 i 40. Internet, potser? Sens dubte, però al cap i a la fi, la idea d'internet, tot i que en l'àmbit militar, ja existia d'abans.

I quin dels fenòmens actuals hem vist néixer? Els videojocs, sens dubte. Els videojocs varen néixer abans de la Playstation, però no massa abans. Es cert que sembla ser que el primer videojoc va ser desenvolupat (i oblidat) l'any 1958 per William Higinbotham. També és cert que al 69, si no record malament, la recreativa Computer Space va veure la llum, però va fracassar estrepitosament. Es pot dir que els videojocs varen néixer, de la mà d'Atari, gràcies a Al Alcorn i Nolan Bushnell, a principis dels 70 amb el Pong, que va ser un èxit sense precedents. No només sense precedents en el món dels videojocs (òbviament, els pioners en qualsevol tema sempre obtenen triomfs o fracassos sense precedents) sinó en el món empresarial, ja que Atari va esdevenir, gràcies al Pong i als seus successors, l'empresa dels Estats Units que més ràpidament havia crescut fins al moment. Així que, amb aquesta data i amb el retard amb que les coses noves solen arribar a Espanya, el naixement dels videojocs es situa, precisament, en la nostra generació.

Record amb "carinyo" aquells moments, quan era nin, en que ficava la cinta (quan els jocs venien en cinta) i, mentre sentia el "piip" (quan les cintes sonaven com a módems i la gent no sabia què era un módem) durant uns minuts, llegia el manual del joc. Tinc records d'alguns jocs als quals no vaig pode jugar en el seu moment però dels quals em fascinava llegir-ne coses a les revistes. Record obres mestres com "La Abadía del Crimen", "Sir Fred", "Abu Simbel Profanation", "Knightlore", "Nemesis", "Vampire Killer", i tants d'altres.

De tant en tant trec la pols al meu vell MSX i jugo a algun d'ells. De tant en tant em baixo algun d'aquests jocs d'internet i jug als jocs dels que llegia quan era nin. I són fantàstics. Tot i que s'ha de reconèixer que, acostumats als estàndards gràfics i sonors a que estam acostumats avui en dia l'aspecte sovint resulta decebedor. Per això m'encanta veure que hi ha gent amb els coneixements, el seny i el bon gust per a fer remakes d'aquests clàssics. Sí, sí, són clàssics. Ja sé que aquesta paraula s'està desvirtuant avui en dia. Tot són clàssics, cada any la Disney treu un nou clàssic. Es parla dels temes clàssics de'n Bustamante, per exemple. Però en els videojocs, noltros, els de la trentena, hem vist els clàssics.

Idò, deia, m'encanta veure remakes d'aquests clàssics. Són versions que, en molts casos, fan allò que els dissenyadors originals haurien volgut i no varen poder fer per mor de mancances tecnològiques. No es tracta de fer una versió 3D (prou sacrilegi ha comès Konami fent un Castlevania 3D... fins i tot existeix un Galaxian 3D, una aberració, sens dubte) sinó de donar-li el color, l'animació i el so que al seu moment no es podia donar.

Exemples... el que més recentment he vist, Sir Fred. Em sembla una genialitat, tant el concepte original com l'adaptació a les noves tecnologies. Uns gràfics ben simpàtics i coloristes i uns efectes sonors impagables. Més exemples... sens dubte el més agraït de tots, per adaptar una joia dels videojocs espanyols, és La Abadía del Crimen. D'aquest joc, a part de les versions originals i del remake per a PC n'existeix una adaptació a MSX2 digna d'esser vista. Fins i tot n'hi ha una versió 3D en projecte. Tampoc tinc molt clar que el 3D sigui adequat per aquest joc, però... és el progrés. També m'ha agradat el remake de l'F1-Spirit. S'ha de dir que la gran majoria dels remakes que es poden trobar estan fets amb molt bon gust i, sobretot, per aficionats, cosa que encara li dóna més mèrit al tema.

Un bon lloc per a començar la cerca de bons remakes és la web de retroremakes, però no és l'única. De fet, el nostre amic google ens pot ajudar molt en aquest tema.

M'he permès agafar una foto del Sir Fred de la web dels seus autors i posar-la aquí perquè val molt la pena veure l'estil, la qualitat i el bon gust amb que s'ha fet aquest joc.