Data Estelar

Es curiós veure com algunes teories matemàtiques més o menys recents, com ara la teoria del caos, permeten modelar de forma acurada molts fenòments que es troben en la naturalesa. Així, a simple cop de vista, les representacions gràfiques dels fractals ens recorden estructures orgàniques. I pareix que la geometria fractal és molt més adequada per a explicar les estructures naturals que no la geometria euclídia "clàssica".

Però encara més curiós és veure quan alguns conceptes matemàtics inspirats en processos biològics permeten als ordinadors endinsar-se en un territori eminentment humà com és l'art. Es el cas d'una aplicació ben simpàtica que he trobat a la web. Es tracta d'emprar els anomenats autòmats cel·lulars per a generar, de forma automàtica, composicions musicals.Un autòmat cel·lular es pot veure com una matriu de cel·les on cada una d'elles pot estar en dos estats, blanc o negre. A més, es defineixen unes regles on s'especifica si una cel·la canviarà de color o no
en funció del seu propi color i del dels seus veïns. Això s'ha fet servir, si no vaig errat, per a estudiar l'evolució de poblacions de sers vius, representant un color la vida i l'altre la mort d'un individu de la població. A més a més, emperò, la representació gràfica de l'evolució d'un autòmat cel·lular genera uns patrons amb una certa gràcia visual.



El que es pot trobar en aquesta web, WolframTones, és una aplicació on-line que fa servir el concepte d'autòmat cel·lular no per a generar patrons gràfics, sinó patrons sonors. Es a dir, música. Evidentment, no es genera cap obra mestra i les melodies no són especialment bones. Però la veritat és que hi ha una certa harmonia i un cert ritme en les composicions que surten d'aquests autòmats cel·lulars. Com a curiositat, val la pena.