Data Estelar

"No era el hombre más honesto ni el más piadoso, pero era un hombre valiente"


Ahir vaig veure Alatriste, la película. Se n'ha parlat molt be en la majoria de mitjans, sent una película amb un pressupost extraordinari per al cinema espanyol. N'havia llegit també alguns comentaris en Blogdecine que no eren gaire favorables. Després d'haver-la vista, ja en tinc una opinió.

Vaig llegir les dues primeres entregues de "El Capitán Alatriste" ja fa temps. I haig de dir que no em varen acabar d'agradar. No sabria dir perquè, m'agrada molt com escriu en Pérez-Reverte i m'agrada la novela d'aventura ben ambientada. I les noveles d'Alatriste cupleixen tot això, aventura, bona ambientació i un protagonista a l'alçada. El mateix em va passar amb la película. No em va acabar d'agradar. Però crec que en aquest cas sí que sé per què.

D'una banda, es nota que la película té un elevat pressupost. El vestuari és impressionant, tant pel que respecta als protagonistes com als extres. Tota la recreació de l'Espanya del segle XVII és magnífica, no ja digna de les millors películes de Hollywood, sinó fins i tot millor. La fotografia és també molt bona. La majoria d'escenes semblen quadres de l'època. En aquest sentit, potser l'escena més coneguda és aquella on es veu la rendició de Breda, en que es mostra una seqüència idèntica al quadre de Velázquez. Però quasi totes les escenes (i no exagero) tenen aquesta qualitat i aquesta estètica, cosa que fa d'Alatriste una película visualment impactant.

Viggo Mortensen encaixa molt be en el paper de Diego Alatriste. Tant pel seu aspecte físic com per la seva forma d'actuar. En cap moment es te la sensació de veure a Viggo Mortensen, ni tan sols a Aragorn, sinó a Diego Alatriste y Tenorio, ja que la caracterització del personatge és excel·lent. Ara, la crítica que tothom li fa al senyor Mortensen jo la suscric. La seva forma de parlar. No és la seva veu, molt apagada però perfecta pel personatge. El problema és la seva entonació. No sé si és per l'esforç que degué haver de fer per a ocultar el seu accent veneçolà o si realment té problemes de dicció. Potser, fins i tot, podria ser que li haguessin exigit parlar d'aquesta manera. La qüestió és que no transmet gens d'emoció en cap de les seves frases, i a vegades se li trava la llengua tant que pareix que vagi begut. En qualsevol cas, però, el personatge, com a la novela, parla poc. I en qualsevol cas, també, malgrat la forma de parlar, Mortensen és un bon Alatriste.

La resta d'actors tampoc ho fan malament. Amb els seus altibaixos, però prou be. Ara, com que hi ha tants i tants de personatges secundaris, s'ha hagut de recórrer en alguns casos a actors de sèries de televisió. No ho fan malament, però la veritat és que sorprèn trobar-te, per exemple, amb en Paco de "Los Hombres de Paco" fent de general (crec) espanyol. O a Javier Cámara, gran actor però estigmatitzat de per vida per "Siete Vidas", fent de Conde-Duque de Olivares. Potser el secundari més destacable és Malatesta, l'arxienemic d'Alatriste.

Ara ve la part negativa. La película no te cap fil conductor. Alatriste és cridat per distints personatges (l'inquisidor Bocanegra, el Conde Duque de Olivares) que li encarreguen missions, i les du a terme. Ara en un lloc, ara en l'altra, espasa en mà. Potser, si m'apurau, el fil narratiu el du n'Iñigo, l'al·lot a qui Alatriste cuida des de la mort del seu pare. Però essent Íñigo i tota la seva trama un tant secundària (o potser és que no li han sabut donar força al personatge) la impressió final és que a la película passen coses sense cap relació entre elles. Ja dic que no he llegit tots els llibres, però la sensació que em fa es que varen voler ficar coses de totes les noveles. I si ja és difícil resumir en una película una sola novela, imaginau el cas d'Alatriste que són tantes.

A més a més, la película no te el ritme que hauria de tenir. En ocasions es recreen massa en situacions que no aporten res ni a la trama ni a l'ambientació ni als personatges, i a vegades coses realment trascendents passen sense adonar-te'n. Per mor d'això, es fa llarga.

Si em demanassiu si val la pena veure-la, diria que sí. S'ha de veure. Però no vos espereu una gran película d'aventures. Dissortadament, a l'hora de fer cinema amb dosis importants d'acció, aventura i èpica, el cinema espanyol encara ha d'aprendre moltes coses.