Data Estelar

De tant en tant apareix als diaris alguna notícia relacionada amb el món científic. I en la majoria dels casos el tractament que es dóna a la informació científica és incorrecte, i, fins i tot, ofensiu, deixant un descobriment trascendent al nivell de simple anècdota d'escàs valor. Curiositats diverses sobre com de malament es tracta la ciència es poden trobar a blogs com malaciencia i, també, en d'altres com malaprensa. I és de ciència, o, millor dit, de la ciència mal entesa, del que volia parlar.

 

Si la ciència ja és una gran desconeguda, més encara ho són els mecanismes de que disposa per a créixer i difondre's. I ja que, precisament, d'això volia parlar, intentaré explicar-ho breument. La recerca científica, a grans trets, es difon a través de congressos,  conferències i publicacions en revistes científiques. És habitual que, com a resultat d'un congrés o d'una conferència, es publiquin unes actes a les quals apareixen els articles científics que s'hi han exposat. En tots dos casos, prèviament a  la seva publicació, els textos científics passen per un procés de revisió en el qual l'article és analitzat per experts en la matèria.

Es a dir, el coneixement científic s'extén mitjançant la publicació de documents que han estat revisats per d'altres científics. Es evident, per tant, que s'han anat generant unes formes d'escriure pròpies de l'àmbit científic. La majoria d'articles científics presenten una estructura semblant, fan servir unes construccions gramaticals similars i empren un vocabulari molt específic. A més, actualment la ciència abarca tants de camps que existeixen infinitat d'especialitats, i cada una d'elles empra una terminologia pròpia. Es, per tant, normal i comprensible, que un expert en una determinada àrea tingui greus problemes  per entendre un text científic d'una àrea distinta.

Això és, com deia, comprensible, raonable i, a més, inevitable. El problema apareix, i aquí és on volia arribar, quan la forma d'un text científic pot arribar a emmascarar una total absència de continguts. Quan l'especialització excessiva pot fer que algú es ressigni a pensar que la ciència només l'entén qui l'ha escrita.

Emmascarar l'absència de continguts, deia. Però, de fet, allò de que vull parlar va una mica més enllà.  No és ja d'absència, ni tan sols de continguts contradictoris, sinó de com la forma pot arribar a  enmascarar continguts clarament absurds. Dit això, anem al gra.

Fa uns anys, Jeremy Stribling, Max Krohn i Dan Aguayo, estudiants del prestigiós MIT, varen dur a terme un curiós experiment. Després d'analitzar diversos articles científics publicats en revistes i congressos d'enginyeria varen definir el que s'anomena una gramàtica lliure de context que modela les estructures  més comuns en els esmentats articles. Sense entrar en detalls, dir que aquesta gramàtica no és més que  una descripció formal de l'estructura dels documents i les frases que apareixen en les publicacions científiques. Definida la gramàtica, varen realitzar un programa d'ordinador que, partint d'ella, generava frases aleatòries i sense cap sentit però, això sí, gramatical i sintàcticament correctes i, evidentment, segons les formes habituals en el món científic. Dir també que, tot i estar parlant d'estudiants de l'MIT,  no estam parlant d'un programa sofisticat, ni, de cap manera, de complexos algorismes d'intel·ligència artificial. Construir un programa que generi sentències aleatòries a partir d'una gramàtica és molt simple. La gràcia de tot el procés descrit està en la recollida de dades i, sobretot, en l'enfocament donat pels tres estudiants del MIT.

Fins aquí, res d'extraordinari, tampoc. Un grup d'estudiants fa la gràcia de programar un ordinador per  tal que escrigui argot pseudo-científic sense sentit. Però aquí no s'acaba la història. Els mateixos estudiants varen fer arribar un article científic generat aleatòriament amb el seu programa a un congrés.  Es a dir, enviaren un text sense cap ni peus (això sí, formalment correcte) a un congrés, fent-lo passar per un article científic real. I l'article fou acceptat per a la seva presentació al congrés i posterior publicació a les actes!

Després d'avisar, segons expliquen els propis estudiants, als organitzadors del  congrés de la falsetat de l'article, els organitzadors justificaren el seu error. L'excusa donada era que,  no havent rebut cap comentari dels experts encarregats de revisar l'article, l'editor preferí acceptar  l'article que no rebutjar-lo. Té una certa lògica, no ens enganyem, i puc arribar a entendre el punt de vista  de l'editor. Si, arribat el moment en que ha de notificar l'acceptació o rebuig d'un article no té cap comentari per part dels que l'havien de revisar, només pot fer dues coses: acceptar o rebutjar.

En alguna pàgina web que ara no record he vist uns comentaris ben detallats criticant la decisió d'acceptar un article quan no se'n té cap referència, ni bona ni dolenta. Jo, en canvi, prefereixo analitzar-ho des d'un altre punt de vista: per quin motiu els suposats experts que revisaven el document no varen emetre cap judici?. Ni bo ni dolent, ni d'acceptació ni de rebuig. Res. I, clar, no puc evitar pensar que, veient un article formalment correcte, però totalment incomprensible, es vegeren desbordats. Segurament es ressignaren a pensar que un article d'aquelles característiques havia, per força, d'esser bo però, de cap manera, arribaven a entendre de que parlava. I, per tant, imagin, no es decidiren a emetre un judici positiu d'una cosa que no comprenien, però tampoc negatiu ja que, pel seu aspecte, hauria d'esser correcte. No ho sé. Es una reflexió sobre una curiositat més que res, graciosa.

A la pàgina web dels tres estudiants del MIT s'ha integrat el "generador de documents científics", de manera que és molt senzill veure l'aspecte que presenten. Jo mateix he generat un article sobre computació a nom dels més grans doctors de la història: el Dr Gaius Baltar, el Dr Zephram Cochrane i el Dr. Spock. En aquest article hi apareixen frases tan impactants com:

"...we removed 100GB/s of Ethernet access from our planetary-scale testbed to measure Charles Darwin's simulation of hash tables in 1970."

Ja per acabar, la nota graciosa. Existeixen multitud de generadors de textos fàcilment accessibles per internet. Així, per exemple, m'he trobat amb un generador de lletres de cançons d'Alanis Morisette o un graciosíssim generador d'episodis de El Equipo A. I molts d'altres, generadors de Haikus, d'arguments de James Bond, d'episodis d'Star Trek, de cartes de disculpa, de sol·licituds de beques... impressionant.

No puc deixar de pensar en el meu "conseller". Una aplicació que vaig fer fa anys que, també mitjançant una gramàtica lliure de context, generava savis consells de gurú oriental: Sigues com la Grulla que lluita amb el Vast Oceà: sempre arriba però mai no s'atura. Fantàstic!