Data Estelar

Avui matí, mentre decidia quina roba posar-me, he hagut de rendir-me a l'evidència: necessitava, entre d'altres coses, unes sabates noves. Coincidireu amb mi que aquesta és una de les pitjors evidències amb que un home es pot trobar, per la greu implicació que du associada: anar de tendes. Essent una tasca inel·ludible he pres la ferma determinació de no donar-li més voltes. Així que, ni curt ni mandrós (ehem), l'horabaixa en sortir de la feina he ficat unes monedetes al parquímetre de l'ORA i he entrat a cert centre comercial que hi ha fent cantonada entre les Avingudes i Aragó. Ja m'enteneu.

I d'això que mentre el dependent anava als magatzems a cercar unes sabates del meu número, que hi havia un rètol que em cridava poderosament l'atenció. Justament en aquest centre comercial la sabateria es troba a la mateixa planta que la secció del rètol en qüestió: videojocs. Minuts després, com un nin amb sabates noves (cosa certa excepte pel terme "nin"), que no sé molt be com m'he trobat a l'esmentada secció. Tenia l'esperança de trobar un joc de PS2 que du per títol Odin... nosequè. Aquest Odin, segons havia llegit, tenia les dues grans característiques que tot videojoc hauria de complir: esser un RPG i esser 2D. Tanmateix el joc no hi era. Decepció.

Ja me n'anava quan he passat per davora els estants de PSP. Els jocs de PSP tampoc em criden molt l'atenció, existint la possibilitat d'instal·lar-hi emuladors i jugar a joies atemporals, com ara el Caos Begins. Però justament passant per un dels estants que he vist allò que no hauria d'haver vist. Unes lletres vermelloses, amb tipogragia gòtica, sobre un fons fosc construien una de les poques paraules que poden anular la meva voluntad: Castlevania.

Agafo la caixa i llegesc a la part del darrera "Castlevania, The Dracula X Chronicles:  Versió millorada del clàssic Dracula X: Rondo of Blood". Les versions millorades em solen fer una mica de por, però be, parlam de Konami. A més, el Rondo of Blood és una especie de llegenda dins dels Castlevania. Em sembla que es considerava el millor de la saga fins a l'aparició del Symphony of the Night. A més, Rondo of Blood sortí exclussivament per a la consola PC-Engine (o Turbo Grafx, segons parlem del mercat europeu/americà o del japonès), de manera que passà bastant desapercebut al seu moment. Només una versió reduida per a SNES, el Vampire Kiss, arribà al mercat europeu. Bon principi per a comprar-lo.

Continuo llegint la caixa. "Personatges i fons tridimensionals totalment nous". Em poso a tremolar. Tridimensionals? Un Castlevania clàssic pervertit a les tres dimensions? Decidit a deixar la caixa on l'havia trobada, continuo llegint. "Característiques addicionals:  inclou versions originals de Rondo of Blood i... Symphony of the Night". Llegit això, i, novament sense saber molt be com, m'he trobat amb el joc dins d'una bossa, 40 euros menys a la butxaca i una tarjeta "00" a les mans. Això del "00" és una altra història.

Arribo a casa amb les sabates noves i el Castlevania i el poso dins la meva oblidada PSP. Tràgicament, havia d'actualitzar el firmware. I més tràgicament, amb les bateries baixes, la PSP no deixa actualitzar el firmware ni que estigui endollada. Així que em provo les sabates tres o quatre vegades mentre la bateria es carrega. Són còmodes. Bona compra.

Finalment, aconseguesc actualitzar el firmware i posar el Castlevania. Primera decepció: les versions originals del Rondo of Blood i del Symphony of the Night són extres que es van desbloquejant a mesura que juques a la versió millorada. Sniff. Segona i previsible decepció: tot i esser un estil de joc purament 2D, el personatge i els enemics són bitxarracos 3D. No és que quedin malament, però... quina obsessió amb el 3D. Tenint la possibilitat de fer una obra d'art com el Symphony of the Night han hagut de cometre aquest sacrilegi. La PSP té prou recursos com per a ficar-hi milers de frames pre-dibuixats i  obtenir una animació més que fluida. Però no, el marcat mana i s'havia de fer un Richter Belmont polièdric. Ai.

 

 

Afortunadament, aquí s'acaben les decepcions. La primera impressió que tinc del Castlevania, The Dracula X Chronicles és molt bona. Una decorats preciosos amb el toc just de tridimensionalitat per a donar-lis profunditat, un estil de joc més que clàssic, i una banda sonora amb temes tan bons com "Vampire Killer" o "Bloody Tears". No sé molt be qui va influir a qui, però hi ha punts del joc que recorden clarament a un altre immerescudament oblidat joc de la saga, el Castlevania Bloodlines, de Megadrive (o Sega Genesis, segons ho mirem des d'Europa,  des d'Estats Units o des de Japó). Sens dubte una gran compra, i encara ho serà més quan desbloquegi les versions originals.

Tanmateix he arribat a una interessant conclusió. No deia el Mestre Yoda allò de "la por condueix a l'odi, l'odi a la ira i la ida al Costat Fosc" ("y ahí no se ve ná!", continuava el porter d'"Aquí no hay quien viva")? En comptes d'això, el que puc dir jo és que les sabates condueixen als centres comercials, els centres comercials a la secció de videojocs, i la secció de videojocs al Castlevania. Així que la única conclusió lògica a la que arrib és: efectivament, necessitava unes sabates.