Data Estelar

La setmana passada em vaig trobar en una escala de tres hores a Munich, i d'això que fent voltes em vaig trobar amb un joc que ni sabia que existís, el Wild Arms XF per a PSP. Segons veig, encara no ha sortit (si és que arriba a fer-ho) al nostre país, i, després de fer-hi unes quantes partidetes puc dir que ha estat una bona adquisisió.

Ja fa temps vaig jugar al Wild Arms per a PlayStation, i em va deixar molt bon gust de boca. Es tractava d'un joc de rol amb una ambientació a mig camí entre el manga èpic més tòpic i el western americà. I tot això, juntament amb una banda sonora que be podria haver composat Ennio Morricone, el feia un joc excepcional.

Més tard vaig aconseguir el Wild Arms 3, i ja havia perdut molta força respecte a l'original. No sé per què, però em motiven molt més els gràfics "pixel-art" que no el 3D, i per això Wild Arms 3 no m'acabà d'entrar per l'ull dret. Per això, no sabia molt be que podia esperar d'aquest nou Wild Arms XF.

El primer que haig de dir és que, excepte per la música, que segueix la línia del primer Wild Arms, aquest joc s'allunya massa de l'ambientació de western-manga. I, de fet, això és tot el dolent que puc dir de Wild Arms XF.

L'aspecte gràfic és inusual pels temps que corren. Recorda als jocs filmation dels 80, a la perspectiva isomètrica, però es tracta de 3D real amb efectes de "cell shading". Be, crec que es diu així. El resultat és que els escenaris semblen dibuixats a mà, com ja es va fer al Wild Arms 3. Tres dimensions reals, deia, excepte pels personatges i els enemics, que són autèntics sprites del més pur "pixel art". Tot això li dóna un aire retro
ben interessant.

El joc en si és d'estratègia per torns. I té moltes i grans virtuds. Per començar, les unitats que controlam no són unitats genèriques, sinó que són els personatges de l'aventura, cada un amb la seva història i la seva particular evolució. A més a més, hi han moltíssimes opcions, des de màgia a atacs especials, passant per  multitud de classes distintes per a cada personatge. El millor, indubtablement, és la facilitat amb que es maneja tota aquesta quantitat d'opcions.

A més a més, tot i ser un joc d'estratègia, cada missió és totalment distinta a  l'anterior. No he vist encara dues missions amb el mateix objectiu. L'objectiu tant pot ser eliminar tots els enemics, com protegir un personatge, com patrullar una zona, com fer col·laborar dos personatges per a resoldre un trencaclosques, ...

En resum, em sembla un joc d'estratègia per torns més que recomanable, tot i que fuig massa, pel meu gust, de l'ambientació que feia a Wild Arms un joc especial.