Data Estelar

La física quàntica és una de les àrees de la física que més em fascina, segurament perquè ens obliga a mirar el món en que ens trobam amb uns ulls distints, i ens descriu una realitat que s'escapa al sentit comú.

Perdent un poc el temps per la web, em vaig trobar amb algunes entrades ben interessants sobre mecànica quàntica a la wikipèdia. D'una banda, vaig descobrir el concepte de misticisme quàntic. Curiosament, el misticisme quàntic engloba aquelles idees que relacionen la física quàntica amb creences religioses, místiques i espirituals diverses. Es, per tant, un concepte d'obligat coneixement per a tots aquells a qui, com a mi mateix, els apassiona tant la ciència, com la ficció, com el punt intermig, la ciència ficció.

A més del misticisme quàntic, vaig trobar una entrada més que interessant sobre les interpretacions de la mecànica quàntica. Des de la clàssica interpretació de Copenhage, fins a interpretacions encara més properes a la ciència ficció, com la dels multiversos (many worlds) o la de les multi ments (many minds).

I és, precisament, en la interpretació dels multiversos on vaig trobar un experiment hipotètic tan fascinador, o més, que el del moix d'Schrodinger. Es tracta del concepte de immortalitat quàntica el qual, curiosament, també s'anomena suicidi quàntic. De segur que els místics-quàntics ho tenen ben present, i és que la idea és adequada per a qualsevol escriptor de ciència ficció.

La idea té molt a veure amb la pregunta: quantes vegades pot morir el moix de Schrodinger? Des del punt de vista d'un observador extern, evidentment, una sola vegada. Però, curiosament, segons la interpretació dels multiversos, des del punt de vista del moix, aquest no morirà mai. La idea de la immortalitat quàntica és un poc més complexa, però no gaire més. I la conclusió no només és curiosa, sinó que assusta una mica: si la interpretació del multivers és correcta, tots els sers conscients són immortals.